Books by Mercé Ibarz

La Irene, una periodista establerta a Barcelona, que ha d’anar a Sarajevo per seguir la guerra dels Balcans de prop, posposa el seu viatge per assistir a l’enterrament del seu avi. Tornar al seu poble natal, a Salavai, li permet redescobrir paratges que han canviat molt amb el pas dels anys i l’evolució agrícola, i secrets que ella desconeixia dels seus habitants."La palmera de blat" és una història que ens explica els canvis que ha sofert aquest poble de pagès i les mateixes cases des de la perspectiva d’una dona, amb un component oníric i visionari, que transporta l’acció cap al món de la fantasia. És un contrast d’història i realitat, present i passat, canvis i pervivència, lloc viscut i lloc retrobat, vida i mort, imatges inesborrables i d’altres de somiades, que la Irene ha d’acceptar abans de tornar a la guerra a exercir la seva professió. És bo reanimar la memòria dels vius i dels morts? Què implica marxar del teu poble i deixar-hi tota la família? I què passa quan hi tornes? T’hi quedes o marxes?Mercè Ibarz Ibarz (Saidí, Baix Cinca, 23 de setembre de 1954), és una escriptora, periodista cultural investigadora i professora. És doctora en Comunicació Audiovisual per la Universitat Pompeu Fabra. Va iniciar la seva trajectòria com a periodista durant la transició espanyola, el 1976, com a redactora del diari "Avui" formant part de la primera generació de periodistes que van començar la seva vida professional escrivint directament en català.Narradora i assagista, com a escriptora es va donar a conèixer el 1993 amb "La terra retirada", crònica de les transformacions del món rural contemporani vistes des de Saidí i relat biogràfic. Ha destacat com a biògrafa de l'escriptora Mercè Rodoreda i ha publicat recerques i estudis sobre Luis Buñuel i sobre cinema documental. Actualment és columnista de l'edició catalana d'"El País" i del diari digital "Vilaweb", a més de professora a la Universitat Pompeu Fabra.

La fotògrafa Valentina Morera convida quatre antics amics que fa molts anys que no veu a sopar: l’Isi Solís, una funcionària autonòmica; la Nela Zubiri, una preciosa fugitiva basca; el Rat, un polític corrupte i el Nil Portolés, un dibuixant famós. A part de tots ells, a la novel·la també hi apareixen fantasmes protectors de la casa: la senyora Cogito i en Fluxus, l’espectre d’un amic mort, que conviuen amb la Valentina i preparen el terreny.A través de tots aquests personatges, es crea una història irònica i colpidora, acompanyada de cançons que entreteixeix passat i present i fa un retrat molt acurat de la societat dels anys del franquisme, l’intent de cop d’estat... A més a més, es tracten temes propis de cada moment, com els moviments polítics durant la transició, i d’altres que són ben vigents com l’homosexualitat, la sida, la corrupció...Una novel·la que fa una descripció de Barcelona (carrers, places, llocs importants...) i ens permet viure de prop les transformacions que pateix aquesta ciutat durant trenta anys.