Catalonia

Una novel·la que mostra la cara més perillosa de la inconsciència: quan jugues entre la vida i la mort, un sol error pot tenir conseqüències catastròfiques. L'Eric té una malaltia neurològica que el paralitza com si estigués mort. Lluny d'espantar-lo, el jove s'aprofita d'aquesta dolencia per guanyar diners. Amb el seu amic Gerard, busca baralles a les discoteques, es provoca atacs amb cocaïna i fingeix morir. Un dia, fastiguejats pel rebuig que noten en els seus companys d'institut, decideixen rebentar la festa d'un d'ells amb el seu numeret. Aviat entendran els perills de jugar amb la vida i la mort.Maria Carme Roca (Barcelona, 21 de novembre de 1955) és llicenciada en Història i Filologia Catalana. Des dels anys noranta ha escrit més de quaranta obres, la major part juvenils o infantils, però també ha treballat en novelles adultes i ha col·laborat en l'elaboració de diversos guions. Ha rebut premis literaris com el Néstor Luján de novela historica o el Premi Barcanova de literatura infantil i juvenil.

En Jan Dosrius és un fanàtic del futbol. Juga a la plaça de Puigreig quan pot i es passa el dia pensant en quan podrà tornar a jugar-hi. Per això, quan el criden per fer les proves d’accés a un dels millors clubs del món, no s’ho pot creure. El seu somni, a l’abast de la mà! Però no tot serà tan fàcil per a en Jan: el dia a dia és dur i s'ha d’acostumar a molts canvis nous. L’afectaran quan surti a jugar al camp? Aconseguirà complir els seus objectius?Lluís Prats (Terrassa, 1966) és escriptor i professor català. És un autor versàtil que ha tocat molts gèneres i estils: de narrativa per adults a assaig, passant per novel·la infantil, juvenil i llibres educatius. Va estudiar Història de l’Art i ha dedicat part de la seva carrera literària a divulgar-ne. Ha guanyat diversos premis com el Premi Josep Maria Folch i Torres o el premio Strega. La seva obra s’ha traduït a altres llengües com el polonès, l’italià, el rus, el japonès o el turc, entre d’altres.

Obre les portes d'aquest llibre per descobrir els secrets millors guardats del cristianisme: els monestirs de dones i les comunitats que es van crear en l'interior d'aquests edificis. El component femení ha tingut un paper important en el cristianisme, però sempre relegat a un segon lloc. En aquest llibre, Maria Carme Roca vol donar llum a les vides de les abadesses i priores més representatives de Catalunya, durant els segles IX al XV.Maria Carme Roca (Barcelona, 21 de novembre de 1955) és llicenciada en Història i Filologia Catalana. Des dels anys noranta ha escrit més de quaranta obres, la major part juvenils o infantils, però també ha treballat en novelles adultes i ha col·laborat en l'elaboració de diversos guions. Ha rebut premis literaris com el Néstor Luján de novela historica o el Premi Barcanova de literatura infantil i juvenil.

Què podem fer per ajudar a la natura? L'àvia de l'Anna té moltes històries per explicar, però els adults mai li fan cas. Quan la terra comença a tremolar i l'àvia té molt clar quina és la causa, l'Anna dubta. I és que l'àvia assegura que la terra es mou perquè les formigues s'han refredat! No sap què pensar. Com es relacionen els terratrèmols amb els petits insectes?Maria Carme Roca (Barcelona, 21 de novembre de 1955) és llicenciada en Història i Filologia Catalana. Des dels anys noranta ha escrit més de quaranta obres, la major part juvenils o infantils, però també ha treballat en novelles adultes i ha col·laborat en l'elaboració de diversos guions. Ha rebut premis literaris com el Néstor Luján de novela historica o el Premi Barcanova de literatura infantil i juvenil.

Quan la Laura descobreix que l'Oriol, el noi que li agrada, agafa les poesies que li dedica per Whatsapp d'un llibre de Miquel Martí i Pol, s'empipa de valent. Com l'ha pogut enganyar així? I ella, beneita, se l'havia cregut! Per això, quan li toca fer un treball d'aquest mateix poeta, decideix preguntar-li abans a la seva besàvia. Aviat descobrirà la història que van compartir ella i el Miquel Martí i Pol a la fàbrica on treballaven ambdós. Quins secrets amaga la seva besàvia? Podran reconciliar-se l'Oriol i la Laura?Maria Carme Roca (Barcelona, 21 de novembre de 1955) és llicenciada en Història i Filologia Catalana. Des dels anys noranta ha escrit més de quaranta obres, la major part juvenils o infantils, però també ha treballat en novelles adultes i ha col·laborat en l'elaboració de diversos guions. Ha rebut premis literaris com el Néstor Luján de novela historica o el Premi Barcanova de literatura infantil i juvenil

Lo poema del cor és una col·lecció de poesia que beu de la tradició catalana i dels costums cristians. Una poesia costumista, propera, que parla del drama humà. Algunes de les peces, com "Las tempestats del cor" o "Aigua benehida", parlen del dia a dia en un ambient rural. D'altres són diàlegs poètics entre personatges, una mescla de poema i peça teatral. Una obra de poesia quotidiana i senzilla molt en la tònica de l'autor.Teodoro Baró i Sureda (Figueres, 1842- 1916) va ser escriptor, polític, advocat i periodista català. Tot i que la seva carrera va estar centrada principalment en el periodisme i la política, va publicar diverses obres de poesía, teatre, novel•la i no ficció, amb més de trenta llibres. Com a periodista, va ser el director de medis com el Diari de Barcelona, a més d’ocupar diversos càrrecs polítics, vinculat al Partit Liberal.

En un carrer de Barcelona viu una petita comunitat de comercials i veïns. En Fernando està enamorat de l'Emilia, la filla del barber. Però es trobarà que conquistar el seu amor és molt més complicat que mai amb el Mariano, un noi sense ofici ni carrera, rondant-la. Una comèdia d'embolics amorosos, gelosia i drames que viurà, de fons, un procés electoral per escollir l'alcalde del barri.Teodoro Baró i Sureda (Figueres, 1842- 1916) va ser escriptor, polític, advocat i periodista català. Tot i que la seva carrera va estar centrada principalment en el periodisme i la política, va publicar diverses més de trenta obres de poesia, teatre, novel·la i no-ficció. Com a periodista, va ser el director de medis com el Diari de Barcelona i també va desenvolupar una carrera política en el Partit Liberal, amb el qual va ocupar diversos càrrecs a vàries ciutats espanyoles.

Antologia pòstuma que reuneix setanta-cinc poesies, escollides per Antoni Busquets i Punset i Lluis Carles Viada i Lluc. Les poesies, algunes inèdites, d'altres més conegudes, es reuneixen en una col·lecció que pretén representar en mort la vida poètica de Verdaguer, des de les seves primeres obres, poemes i corrandes, plenes de fe, llum i epicitat fins a la foscor i trontollar de la fe de les últimes composicions de Verdaguer. Com Busquets diu al pròleg, l'antologia pretén ser una corona, no de flors sinó d'admiració cap a l'obra de l'autor.Jacint Verdaguer (1845-1902) era un capellà i va ser un dels principals impulsors de la poesía catalana del segle XIX. Amb deu anys va ingresar en un seminari, on va cursar els seus estudis eclesiàstics. Al 1965 va participar en els seus primers Jocs Florals i va guanyar dos premis. Verdaguer és un dels màxims exponents de la Renaixença catalana i del romanticisme que dominava l’època. Igual que autors contemporànis, Verdaguer va perseguir la modernització i recuperació de la llengua catalana. Va morir al 1902 malalt de tuberculosis.

Aquest llibre és com un suc de taronja: un concentrat que en lloc d'aportar vitamines aporta molt de riure! David Escamilla fa una tria del millor que han donat al llarg d'un segle les veus més brillants de la tradició còmica catalana, des de Joan Capri fins a Eugenio passant per Andreu Buenafuente o Pepe Rubianes. Aquest llibre no és per llegir, és per riure.-Un llibre que no és per llegir, sinó per riure.David Escamilla és comunicador, editor, escriptor i músic. Ha treballat com a director i presentador per ràdio i televisió a emisores com ara RNE, Catalunya Ràdio, TVE o Cuatro. Ha publicat més de cinquanta llibres des de 1992 entre els quals figuren assajos, biografies, novel·les, relats breus, guies culturals i poesía.

Antologia poètica de poesia cristiana que profunditza en temes socials i espirituals, característics de l'obra de Jacint Verdaguer. Aquesta col·lecció està dividida en dues parts, Els Pobres, en la que parla de pobresa, de caritat i de problemes socials, i Els Sants, en la que profunditza en les vides de diferents Sants catalans com Santa Rosalia o Sant Joan de la Salle.Jacint Verdaguer (1845-1902) era un capellà i va ser un dels principals impulsors de la poesía catalana del segle XIX. Amb deu anys va ingresar en un seminari, on va cursar els seus estudis eclesiàstics. Al 1965 va participar en els seus primers Jocs Florals i va guanyar dos premis. Verdaguer és un dels màxims exponents de la Renaixença catalana i del romanticisme que dominava l’època. Igual que autors contemporànis, Verdaguer va perseguir la modernització i recuperació de la llengua catalana. Va morir al 1902 malalt de tuberculosis.

Excursions és una col·lecció de textos, anotacions i peces poètiques que Jacint Verdaguer va escriure durant alguns dels seus viatges. L'autor va viatjar per tota Catalunya i bona part d'Europa. En aquest llibre es recullen les seves reflexions durant l'excursió que va realitzar per l'Alt Pallars i per l'Aplec de Montgarri, mentre estava treballant en Canigó. També conté la prosa de L'ermita del Mont, escrit mentre el poeta reposava a un santuari a l'Alta Garrotxa, i La romeria espanyola, un petit text que va escriure a Roma. Amb la seva prosa detallista i l'habilitat de transmetre la bellesa dels llocs que visita, el llibre és un dels primers exponents de la prosa de viatges moderna en català.Jacint Verdaguer (1845-1902) era un capellà i va ser un dels principals impulsors de la poesía catalana del segle XIX. Amb deu anys va ingresar en un seminari, on va cursar els seus estudis eclesiàstics. Al 1965 va participar en els seus primers Jocs Florals i va guanyar dos premis. Verdaguer és un dels màxims exponents de la Renaixença catalana i del romanticisme que dominava l’època. Igual que autors contemporànis, Verdaguer va perseguir la modernització i recuperació de la llengua catalana. Va morir al 1902 malalt de tuberculosis.

Una colección de varios textos de Víctor Balaguer relacionados con los Juegos Florales, que él ayudó, con la Sociedad Filarmónica y literaria, a recuperar. También se añaden, a este tomo, algunos discursos pronunciados por el autor en otros Juegos Florales de diferentes partes de España, como Valencia o Aragón. El tomo es completado con memorias y discursos académicos de Balaguer en otros eventos similares, tales como la Recepción de la Real Academia Española la Conferencia en el Círculo de Bellas Artes de Madrid.Víctor Balaguer (1842-1901) fue uno de los principales impulsores del renacimiento catalán. Orador, escritor y activista, luchó en el terreno cultural y literario para promocionar la lengua. Engendró muchos proyectos, de los cuales destaca la creación de la Sociedad Filarmónica y literaria, con la cual promovió la celebración de unos Juegos Florales. Fue nombrado cronista de la ciudad de Barcelona y se encargó de nombrar algunas de las calles de la ciudad con nombres de personajes históricos.

En aquest recull de contes es reuneixen veus del gènere negre català per mostrar la cara fosca de Catalunya. Els diferents relats naveguen per la simbologia i les tradicions catalanes, amb històries impregnades de suspens, sang i crims, típics del gènere. Un llibre salvatge i alliberador que amaga molta crítica social entre morts i amputacions i que demostra que, un cop més, en català es pot matar igual de bé.Aquest recull de relats, antologat per JR Armadas i Irene Solanich, uneix a cinc autores i cinc autors que tenen dues coses en comú: són catalans i amants del gènere negre. La representació comarcal dels autors és variada: Ponent, la Garrotxa, Osona o les Terres de l'Ebre. Alguns, com Ignasi Beà, són autors novells. Altres, com Anna Maria Vilallonga o Carles Mentuy, ja tenen una trajectòria literària destacada.

Una col·lecció de relats folklòrics i botànics que giren al voltant de la figura de Maria. Dividit en tres parts: Flora, Càntics i Idil·lis, és una recopilació de poesies tranquil·les, melancòliques i religioses. El poeta pretén, amb el llibre, fer un paral·lelisme entre la flora de Catalunya i la vida de la Verge. La flora té importància en la primera part, però passa a un pla de suggestió poètica en la resta de les cinquanta poesies que formen el llibre.Jacint Verdaguer (1845-1902) era un capellà i va ser un dels principals impulsors de la poesía catalana del segle XIX. Amb deu anys va ingresar en un seminari, on va cursar els seus estudis eclesiàstics. Al 1965 va participar en els seus primers Jocs Florals i va guanyar dos premis. Verdaguer és un dels màxims exponents de la Renaixença catalana i del romanticisme que dominava l’època. Igual que autors contemporànis, Verdaguer va perseguir la modernització i recuperació de la llengua catalana. Va morir al 1902 malalt de tuberculosis.

Un poemari que ens farà reflexionar sobre la nostra existència i com l'acompanyem, dia a dia. És una col·lecció subtil, plena de vitalitat i de lírica, que proposa un passeig per les diferents etapes de la vida: una meditació propera i apassionada sobre l'esdevenir de l'home. Amb una lírica elegant i suau, la Mercè Amat convida al lector a imaginar, reflexionar, a comprometre's amb el que l'envolta. I, sobretot, l'empenta a sentir, a viure.Mercè Amat Ballester (Barcelona) és poeta i professora de filosofia. Com a poeta, ha publicat en diverses antologies, publicacions solidàries i premis literaris. L'any 2015 va publicar el seu primer poemari, A recer de les ventades, i en 2020 ha publicat el seu segon poemari, Caminant, no hi ha camí. A més del seu art com a poeta, Amat també ha col·laborat en l'escriptora de llibres de filosofia i ètica per a estudiants de l'ESO i Batxillerat.

Una col·lecció de relats, publicada de forma pòstuma, que mostra l'admiració del poeta cap al cel estrellat. Està compost per 35 peces que parlen de la ciència astrològica de l'època a partir del folklore, el catolicisme o l'observació estel·lar. Un conjunt poètic i místic que s'eleva sobre les penúries i alegries de la condició humana cap a una visió més propera a Déu. Amb un ús elevat de la simbologia, Al cel conté alguns dels poemes més coneguts de l'autor, com Ales, una de les darreres peces de la col·lecció.Jacint Verdaguer (1845-1902) era un capellà i va ser un dels principals impulsors de la poesia catalana del segle XIX. Amb deu anys va ingressar en un seminari, on va cursar els seus estudis eclesiàstics. L'any 1965 va participar en els seus primers Jocs Florals i va guanyar dos premis. Verdaguer és un dels màxims exponents de la Renaixença catalana i del romanticisme que dominava l'època. Igual que autors contemporanis, Verdaguer va perseguir la modernització i recuperació de la llengua catalana. Va morir l'any 1902 malalt de tuberculosis.

Pàtria és un poemari que parla de la història de Catalunya des d'una òptica nacionalista i cristiana. Constituït per 46 composicions en prosa i vers, és la culminació de la carrera literària de Verdaguer, una mostra del catalanisme que imperava a l'època. En l'antologia, Verdaguer mescla odes, poemes i sonets que parlen del patriotisme, de l'enyorança pel passat i de les llegendes que han constituït la mitologia catalana. Un conjunt d'obres que combina elements del passat amb una visió progressista i cristiana del futur.Jacint Verdaguer (1845-1902) era un capellà i va ser un dels principals impulsors de la poesía catalana del segle XIX. Amb deu anys va ingresar en un seminari, on va cursar els seus estudis eclesiàstics. Al 1965 va participar en els seus primers Jocs Florals i va guanyar dos premis. Verdaguer és un dels màxims exponents de la Renaixença catalana i del romanticisme que dominava l’època. Igual que autors contemporànis, Verdaguer va perseguir la modernització i recuperació de la llengua catalana. Va morir al 1902 malalt de tuberculosis.

Antologia de poemes escollits de Jacint Verdaguer publicada en l'ocasió de la VI sessió d'Els poetes i els músics. Les poesies que conformen aquesta col·lecció són una representació variada de les diferents èpoques creatives de l'autor, algunes més religioses, com Jesús i Sant Joan o La mort de l'escolà, d'altres més naturalistes, com A Barcelona. Una col·lecció curta de 42 poemes.Jacint Verdaguer (1845-1902) era un capellà i va ser un dels principals impulsors de la poesía catalana del segle XIX. Amb deu anys va ingresar en un seminari, on va cursar els seus estudis eclesiàstics. Al 1965 va participar en els seus primers Jocs Florals i va guanyar dos premis. Verdaguer és un dels màxims exponents de la Renaixença catalana i del romanticisme que dominava l’època. Igual que autors contemporànis, Verdaguer va perseguir la modernització i recuperació de la llengua catalana. Va morir al 1902 malalt de tuberculosis.

Ayres del Montseny és una col·lecció de poesia amb el Montseny com a fil conductor de les trenta-cinc peces que la conformen. Tota l'antologia gira al voltant dels diferents significats del lloc geogràfic: des d'un punt de vista nostàlgic, ja que va ser la seva terra natal, i també des de la visió més santificada, com a paradís perdut per a la innocència. D'aquesta manera, la muntanya adquireix un simbolisme religiós i patriòtic. Una col·lecció que junta poemes antics amb poesies de la seva època de maduresa.Jacint Verdaguer (1845-1902) era un capellà i va ser un dels principals impulsors de la poesia catalana del segle XIX. Amb deu anys va ingressar en un seminari, on va cursar els seus estudis eclesiàstics. L'any 1965 va participar en els seus primers Jocs Florals i va guanyar dos premis. Verdaguer és un dels màxims exponents de la Renaixença catalana i del romanticisme que dominava l'època. Igual que autors contemporanis, Verdaguer va perseguir la modernització i recuperació de la llengua catalana. Va morir l'any 1902 malalt de tuberculosis.

Durante la dictadura franquista en España, una pareja de adolescentes de Barcelona se enamora. El tiempo y las circunstancias hacen que la pareja tenga que separarse durante dos décadas, pero el recuerdo de aquel sentimiento se mantiene vivo y acaba produciéndose un encuentro tan postergado como deseado.David Escamilla es comunicador, editor, escritor y músico. Ha trabajado como director y presentador tanto en radio como en televisión para cadenas como RNE, Catalunya Ràdio, TVE o Cuatro. Ha publicado más de cincuenta libros desde 1992 entre los que se incluyen ensayos, biografías, novelas, relatos breves, guías culturales y poesía.

Las calles de Barcelona en 1865 es una obra complementaria a la Historia de Cataluña, que se centra en la ciudad condal y en sus calles, monumentos, personajes y eventos. La guía histórica analiza cada una de las calles importantes de la ciudad y toda la historia que rodea el pasaje. En el segundo tomo se analizan las calles de la R (empezando por Calle de San Rafael) a la Z. El tomo contiene, además, La primavera del último trovador, un compendio de tradiciones, cantos, historias y leyendas.Víctor Balaguer (1842-1901) fue uno de los principales impulsores del renacimiento catalán. Orador, escritor y activista, luchó en el terreno cultural y literario para promocionar la lengua. Engendró muchos proyectos, de los cuales destaca la creación de la Sociedad Filarmónica y literaria, con la cual promovió la celebración de unos Juegos Florales. Fue nombrado cronista de la ciudad de Barcelona y se encargó de nombrar algunas de las calles de la ciudad con nombres de personajes históricos.

Las calles de Barcelona en 1865 es una obra complementaria a la Historia de Cataluña, que se centra en la ciudad condal y en sus calles, monumentos, personajes y eventos. La guía histórica analiza cada una de las calles importantes de la ciudad y toda la historia que rodea el pasaje. En este primer tomo se analizan las calles de la A (empezando por Calle dels Abaixadors) a la E (acabando por Calle de la Explanada).Víctor Balaguer (1842-1901) fue uno de los principales impulsores del renacimiento catalán. Orador, escritor y activista, luchó en el terreno cultural y literario para promocionar la lengua. Engendró muchos proyectos, de los cuales destaca la creación de la Sociedad Filarmónica y literaria, con la cual promovió la celebración de unos Juegos Florales. Fue nombrado cronista de la ciudad de Barcelona y se encargó de nombrar algunas de las calles de la ciudad con nombres de personajes históricos.

Este ensayo es una recopilación de los estudios de Víctor Balaguer sobre el gobierno político de varios países y, sobre todo, el sistema político de Cataluña en la historia. Balaguer, un autor avanzado a su época, publicó estos apuntes sobre la libertad, la constitución y el progreso, analizando dichos conceptos a través de la historia de Cataluña. Un ensayo historiográfico sobre la política que imperaba en la época de Balaguer.Víctor Balaguer (1842-1901) fue uno de los principales impulsores del renacimiento catalán. Orador, escritor y activista, luchó en el terreno cultural y literario para promocionar la lengua. Engendró muchos proyectos, de los cuales destaca la creación de la Sociedad Filarmónica y literaria, con la cual promovió la celebración de unos Juegos Florales. Fue nombrado cronista de la ciudad de Barcelona y se encargó de nombrar algunas de las calles de la ciudad con nombres de personajes históricos.

Míster Folch és una novel·la irreverent, una aventura psicodèlica per la Catalunya de la postguerra. Plena d'humor i de situacions hilarants, Míster Folch es presenta com una història que gira al voltant d'un narrador poc fiable que s'ha convertit en una espècie de Déu gràcies als poders concedits pel Senyor. Una miríada de personatges omplen la novel·la, obrers, criades, gitanos, militars i prostitutes, que rodegen al protagonista.Adrià Pujol i Cruells (Catalunya, 1974) és escriptor, antropòleg i traductor. Ha treballat com professor a l'escola Elisava i fent treballs de museografia. Col·labora amb diversos medis de comunicació com el Diari de Girona i ha escrit més de quinze obres de ficció i no-ficció. Ha guanyat diversos premis com a traductor i va ser nomenat Palafrugellenc de l'Any al 2015 per la seva obra autobiogràfica, Picadura de Barcelona.

En Mikhaïl adora el seu avi Vador, amb qui té una connexió molt especial: per a tots dos, el piano és la seva pròpia essència. En el norantè aniversari d'en Vador, en Mikhaïl el porta a un concert i es muda durant quinze dies a casa de l'avi per preparar la seva següent actuació. Quinze dies en què el jove descobrirà els secrets més ben guardats de la família, les disputes més arrelades. A través del record d’en Vador, en Mikhaïl passejarà pels carrers de la Barcelona republicana, viatjarà rumb al Nou Món en un vaixell que va naufragar i entendrà el que significa guanyar-se la vida en un país que no és el teu i del qual has de fugir quan esclata la Segona Guerra Mundial.I no només això, sinó que obrirà la cambra fosca del cor en la qual s’amagava la veritable raó del distanciament familiar: l’assassinat del besavi Sindo, el pare de l’avi Vador. Un secret silenciat durant seixanta anys.Maria Victòria Lovaina i Ruiz (Barcelona, 1959) es maestra y pedagoga de formación; ha ejercido la docencia en un instituto público. Ha realizado varios cursos en el Ateneu Barcelonés. Ha publicado cuentos y narraciones cortas como Ernesta, Hivern a Roma, Veu de sucre, L'home que camina, ganadoras de diferentes premios literarios. Su relato Cara de peix obtuvo el Premi Tinet 2018. La soledad del pianista es su última novela.

Una colección de cuentos y poesías con aire clásico. Teodoro Baró reflexiona sobre la moralidad, la familia y la bondad en esta serie de fábulas, protagonizadas por habitantes del mundo rural catalán, animales, monjes y príncipes. El libro contiene un poema, Mi hogar, y nueve cuentos clásicos como El gorrión, La perla o Las aventuras de Pitiplín.Teodoro Baró i Sureda (Figueres 1842-1916) fue escritor, político, abogado y periodista catalán. A pesar de que su carrera se centró principalmente en el periodismo y la política, publicó varias obras de poesía, teatro, novela y ensayo en más de treinta libros. Como periodista, fue el director de medios como el Diario de Barcelona, además de ocupar cargos políticos diversos, vinculado siempre al Partido Liberal.

En una noche de tempestad, con el mar embravecido, Juan el pescador y su mujer, Mercedes, presencian el naufragio del buque La gaviota. Dispuestos a socorrerlos, Juan se lanza a la playa para ayudar y ofrecer, así, su casa. La casualidad quiere que la mujer que socorren es amiga de la infancia de Mercedes y así, las dos familias quedan unidas por el destino. Amores, amistades y errores del pasado se juntan en esta novela clásica de Teodoro Baró.Teodoro Baró i Sureda (Figueres 1842-1916) fue escritor, político, abogado y periodista catalán. A pesar de que su carrera se centró principalmente en el periodismo y la política, publicó varias obras de poesía, teatro, novela y ensayo en más de treinta libros. Como periodista, fue el director de medios como el Diario de Barcelona, además de ocupar cargos políticos diversos, vinculado siempre al Partido Liberal.

Mijaíl adora a su abuelo Vador, con quien tiene una conexión muy especial: para ambos, el piano es su propia esencia.En el noventa cumpleaños de Vador, Mijaíl le lleva a un concierto y se muda durante quince días a casa del abuelo para preparar su siguiente actuación. Quince días en los que el joven descubrirá los secretos mejor guardados de la familia, las disputas más enraizadas. A través del recuerdo de Vador, Mijaíl paseará por las calles de la Barcelona republicana, viajará rumbo al Nuevo Mundo en un barco que naufragó y entenderá lo que significa ganarse la vida en un país que no es el tuyo y del que debes huir cuando estalla la Segunda Guerra Mundial. Y no solo eso, sino que abrirá el cuarto oscuro del corazón en el que se escondía la verdadera razón del distanciamiento familiar: el asesinato del bisabuelo Sindo, el padre del abuelo Vador. Un secreto silenciado durante sesenta años.Maria Victòria Lovaina i Ruiz (Barcelona, 1959) es maestra y pedagoga de formación; ha ejercido la docencia en un instituto público. Ha realizado varios cursos en el Ateneu Barcelonés. Ha publicado cuentos y narraciones cortas como Ernesta, Hivern a Roma, Veu de sucre, L'home que camina, ganadoras de diferentes premios literarios. Su relato Cara de peix obtuvo el Premi Tinet 2018. La soledad del pianista es su última novela.

La crònica novel·lada de la història real darrere un segrest que va sacsejar tot un poble.Corria l'any 1992 quan la farmacèutica olotina, Maria Àngels Feliu, va ser segrestada a les portes de casa seva. En una cerca que va durar mesos, la Guàrdia civil i la policia local van seguir tots els rastres possibles, tot i ser contradictoris i poc fiables. No és fins a l'any 1994 que es troba la farmacèutica viva, en una benzinera prop de Lliçà de Vall. Aquest llibre segueix la investigació del crim i com la dona va viure aquests 492 dies.Jacinto Vicente Hernández (Barcelona) és un advocat que ha treballat trenta anys al Colegio de Abogados de Barcelona, des de l'any 1991. Va ser el secretari judicial del cas als Jutjats d'Olot, per la qual cosa va seguir el segrest de prop. Olot: Crònica d'un segrest és la seva primera obra publicada.

Una col·lecció de poemes que desperten els sentiments més càlids i vius. Amb el pas de les estacions, els nostres estats d'ànims van canviant. Quan el fred marxa i l'hivern es dissipa, el Mediterrani i Collserola acullen la primavera i fan de contrapunt en aquest canvi de temperatura natural i emocional. Una col·lecció que, amb mots i sentiments, ens farà viatjar per les estacions.Azalaís de Gausac és el pseudònim d'Arnau Martí i Escayola. L'autor, habitant de Sant Cugat, ha publicat vàries col·leccions de poesia i llibres de narrativa, com Poemes de primavera i quasi istiu o una tetralogia anomenada El quartet de Barcelona, en la qual ha publicat quatre llibres independents que, en conjunt, tenen un sentit global.