La solitud del pianista

En Mikhaïl adora el seu avi Vador, amb qui té una connexió molt especial: per a tots dos, el piano és la seva pròpia essència.
En el norantè aniversari d'en Vador, en Mikhaïl el porta a un concert i es muda durant quinze dies a casa de l'avi per preparar la seva següent actuació. Quinze dies en què el jove descobrirà els secrets més ben guardats de la família, les disputes més arrelades.
A través del record d’en Vador, en Mikhaïl passejarà pels carrers de la Barcelona republicana, viatjarà rumb al Nou Món en un vaixell que va naufragar i entendrà el que significa guanyar-se la vida en un país que no és el teu i del qual has de fugir quan esclata la Segona Guerra Mundial.
I no només això, sinó que obrirà la cambra fosca del cor en la qual s’amagava la veritable raó del distanciament familiar: l’assassinat del besavi Sindo, el pare de l’avi Vador. Un secret silenciat durant seixanta anys.
Maria Victòria Lovaina i Ruiz (Barcelona, 1959) es maestra y pedagoga de formación; ha ejercido la docencia en un instituto público. Ha realizado varios cursos en el Ateneu Barcelonés. Ha publicado cuentos y narraciones cortas como Ernesta, Hivern a Roma, Veu de sucre, L'home que camina, ganadoras de diferentes premios literarios. Su relato Cara de peix obtuvo el Premi Tinet 2018. La soledad del pianista es su última novela.